2012/05/15

Billy Budd


Hasierako planteamenuak zaila zirudien, opera osoak gerraontzi batean gertatu behar zuelako eta, lojikoa denez, itsasontzi honetan gizonak besterik ez genituelako izango. Baina Benjamin Brittenek beti izugarrizko gaitasuna izan zuen mikroguneak eraikitzen. Eremu txiki hau nahikoa zen Benjamin Brittenentzat, berak oso argi baizeukan zein zen helburu nagusia: gizakiaren gabeziak eta huskeria morala adieraztea. Ondorioz, HMS Indomitable gerraontzia unibertsoaren irudi bezala erabiltzen du eta pertsonai batzuk gizartean dauden arketipoak erakusteko erabiltzen ditu.

Gerraontzi honetan bapatean mariñel gazte bat agertzen da, Billy Budd. Eta honek alaitasuna, bizitasuna eta berezkotasuna dakartza. Bere agerpenak gerraontzian zegoen oreka erabat apurtzen du eta besteon erreakzioak oso desberdinak dira. Brittenek bereziki hiru azaltzen dizkigu: bata, tripulazioarena; bigarrena, John Claggart ofizialarena; eta azkena, Vere kapitainarena. Tripulazioak ongi hartzen du kide berria, langilea, eskuzabala eta borrokarako prest baitago. Erabateko identifikazioa dago berarekin eta Billy ere zoriontsua da itsaontzian.

John Claggart ofiziala oinarrizkoa da, primitiboa, landugabea. Bere eguneroko lanean indarkeria eta mehatxua bere ohiko tresnak dira, hots, disziplinan babesten da bere gabezi guztiak agerian geldi ez daitezen. Horrela, Billy mariñel gaztearen izaera erakargarria nozitzen duenean bere erantzuna primitiboa da; nola onartu gazte horrek eragiten diona? Eta irtenbide bakarra gaztea suntsitzea izango da, suntsipen fisikoa zein etikoa. Eta horretarako gezurra eta txantaia erabiltzeko ez du inolako arazorik edukiko.

Vere kapitaina, berriz, gizon jantzia da; klasikoak irakurtzen ditu eta kulturaren aurrean jakingura du. Baina Billyk ere desokeratu egin du eta mariñelak, nahi gabe, John Claggart hiltzen duenean, Vere kapitainaren erreakzioa antzekoa da: ordenantza militarretan babestu, hauekin bere koldarkeria justifikatu. Vere kapitainak jakin badaki Billy Budd errugabea dela baina, nola argudiatu bere tripulazioaren aurrean ordenantzen interpretazio interesatua?

Hona hemen grabazio historiko baten bi une: lehendabizikoan (1. aktoa, 3garren eszena, Handsomely done, my lad) John Claggart ofizialak bere asmoa agerian uzten digu eta Billy potxolo eta erakargarria suntsitzeko borondatea argi geldituko da.

Bigarrenean (2garren aktoa, 3garren eszena, Look! Through the port...) Billy Budden hitzak ditugu, heriotz zigorrari aurre egin baino lehenago. Epaia justoa ez izan arren Billyk izugarrizko zuzentasuna erakusten du eta, azken finean, John Claggarten miseria eta Vere kapitainaren koldarkeriaren gainetik kokatzen da, irabazle.

Bertsioa: Billy Budd: Peter Glossop (Billy Budd, baritonoa), Peter Pears (Vere kapitaina, tenorea), Michael Landdon (John Claggart, baxua), Charles Mackerras (zuzendaria).

(Librettoa irakurtzeko)




Parecía difícil el primer planteamiento pues toda la ópera se desarrolla en un barco de guerra y, lógicamente, todos los tripulantes son hombres. Pero Benjamin Britten siempre ha tenido mucha facilidad para presentarnos microespacios en los que puede presentarnos sus principales objetivos: enseñarnos las incapacidades y miserias morales del ser humano. Por ello, el buque de guerra HMS Indomitable es utilizado como reflejo del universo y los personajes de la ópera responden a arquetipos de la sociedad, presentados en esta obra.

En este buque de guerra se incorpora, de repente, un joven marinero de nombre Billy Budd y este trae al buque alegría, honradez y ganas de vivir. Su aparición rompe el equilibrio que hasta entonces existía en el barco y las reacciones de los demás son bien diferentes. Benjamin Britten se centra en tres de ellas: la de la tripulación; la del oficial John Claggart; y la del capitan Vere. La tripulación aceptará bien al nuevo pues éste demuestra desde un principio ser trabajador, generoso e incluso su disposición al combate. Hay plena comunión entre ellos y Billy es feliz en el buque.

El oficial John Claggart es elemental, primitivo. En su trabajo habitual la amenaza y el chantaje son, además de la violencia, sus prácticas habituales, quedando al descubierto todas sus carencias. Así, cuando advierte la forma de ser atractiva de Billy Budd su respuesta no puede ser más básica: ¿cómo aceptar el trastorno que le supone la presencia del marinero? Y su única salida será la eliminación física y moral del joven, utilizando para ello la mentira y el chantaje.

Por el contrario, el capitán Vere es un hombre ilustrado que lee a los clásicos y de gran curiosidad intelectual. Pero cuando, sin querer, Billy Budd mata al oficial John Claggart la reacción del capitán es similar a la del oficial: se refugia en la estricta aplicación de las ordenanzas militares para jusitificar su cobardía. El capitán Vere sabe que Billy Budd es inocente pero, ¿cómo justificar ante su tripulación una aplicación interesada de las ordenanzas militares?

He aquí dos momentos especiales de una grabación histórica: en el primero, ( acto I, 3ª escena, Handsomely done, my lad) el oficial John Claggart nos expone de forma evidente sus aviesas intenciones de acabar con el jovial y atractivo Billy Budd.

En el segundo, (acto II, escena 3ª, Look! Through the port...) escucharemos las palabras de Billy Budd, poco antes de ser ejecutado. A pesar de la injusticia de la sentencia Billy Budd muestra gran entereza y por ello, finalmente, aparece como personaje triunfador ante la maldad de Claggart y la cobardía del capitán Vere.

Versión: Billy Budd: Peter Glossop (Billy Budd, baritono), Peter Pears (capitán Vere, tenor), Michael Landdon (John Claggart, bajo), Charles Mackerras (director).

(Libreto de Billy Budd)

5 comentarios:

Pumby dijo...

Siempre es importante reivindicar la ópera del S. XX. Seguiré este blog con interés. Ánimo.

Sílvia dijo...

Bienvenido a la blogosfera :)

Lagrimones escuchando a Billy Budd, no podía ser de otra manera.

Enrique dijo...

Y desde ayer no me quito de la cabeza lo que sería este final de ópera en la voz y estilo de Dietrich Fischer-Dieskau

Sílvia dijo...

No sé si acabo de imaginarmelo...

Anónimo dijo...

Mucho animo en esta aventura, tiene una pinta estupenda.
Estaremos aqui :-)

Raul